Com és?

 LA VIA VERDA: DE TORTOSA A ALCAÑIZ

La Via Verda és una ruta que discorre sobre traçats ferroviaris en desús, que han estat sotmesos a transformacions per permetre al visitant gaudir de l'entorn natural i cultural de les zones per on transiten. Aquestes rutes són una oferta turística que conjuga cultura, natura, educació i esport.


El recorregut que hem escollit per a analitzar les regions és una ruta natural conectada per tres Vias Verdes (Valle del Zafan, Terra Alta i Baix Ebre), que és desenvolupa entre les localitats d'Alcanyís i de Tortosa.

RUTA:

Alcañiz-Valdergorfa-Vajunquera-Valdeltormo-T.Compte-Valderrobres-Cretas-Lledo-Arnes-Horta de Sant Joan-Bot- Prat Compte-Font Calda-Pinell de Brai-Benifallet-Xerta-Aldover-Roquetas-Tortosa.


A continuació analitzem les dos regions que formen l'inici i el final de la Via Verda:

ALCANYÍS
Alcanyís és una localitat i un municipi espanyol de la Comarca del Baix Aragó, província de Terol, a la Comunitat Autònoma d'Aragó.

El municipi està format pel nucli urbà d'Alcanyís i les pedanies de Valmuel i Puigmoreno. És un dels pocs municipis que compta amb un increment de població notable, en contraposició a la despoblació que pateix la província en general per culpa de dificultats que pateix l'agricultura i la ramaderia.


Informació general
Superfície: 472,12 km ²
Nuclis de població: 3
Fundació: 1119 dC.
Població: 16.291 hab.
Densitat: 34,51 hab. / km ²
Gentilici: Alcañizano, na

Aspectes físics

Alcanyís ocupa el 7,8% del total de la superfície de la comarca del Baix Aragó (6.000 km²) amb 472 km². És una de les extensions més grans de tot l'Aragó.

L'altitud a la que es troba Alcanyís és d'uns 381 metres sobre el nivell del mar, molt per sota de l'altitud mitjana de la comarca que es troba als 600 metres. Alcanyís es troba envoltada per turons, com el "Cabezo del cuervo"  i el "Cerro de Pui Pinos", dels més importants de la zona.

Alcanyís és generalment una regió mediterrània, al igual que gran part de la seva comarca. Presenta un territori amb baixes i irregulars precipitacions amb un territori sec. Per una banda els hiverns són molt freds i humits, arribant a temperatures sota zero. Per altra banda, els estius són molt calorosos i secs, arribant a presentar temperatures molt altes. El vent que normalment bufa per aquesta regió és l'anomenat i famós "viento del Cierzo", que és un vent fred i sec i arriba del nord-est. Així podem afirmar que Alcanyís té un clima mediterràni-continental.

Al Baix Aragó es poden trobar una gran varietat d'ecosistemes, des de zones àrides o estepàries, fins a zones humides i muntanyes amb molta vegetació on predomina el pi blanc. En aquests ecosistemes tant la flora com la fauna posseeixen una riquesa i diversitat poc habituals en moltes zones de la nostra península.


Gastronomia

A la gastronomia d'Alcanyís destaquen, entre d'altres productes, els que han rebut la denominació d'origen com l'oli d'oliva del Baix Aragó, el famós pernil de Terol o el préssec de Calanda.
Parlant de dolços, es poden trobar moltes pastes tradicionals com són les coques d'ànima, els mantecados, els ametllats, els pastissos, la coca de Pasqua i de nous, els tortells o els pits de Santa Àgueda, entre una varietat quasi infinita i molt dolça.


Festes i tradicions

Setmana Santa:
La setmana santa d'Alcanyís està caracteritzada, al igual que la resta del Baix Aragó per el só dels tambors i dels bombos per els carrers i places de la ciutat. Aquesta festa rep un caire religiós i alhora tradicional que fa d'aquesta celebració un acte cultural inigualable.
Alcanyís, a diferència dels altres pobles de la comarca, es fa servir el color blau per a les túniques. Tampoc es fa servir el bombo per a les processons, únicament el tambor serveix per fer el soroll en aquesta festivitat.

Normalment, els veïns surten de les seves cases cap al migdia del Divendres Sant i es concentren a la plaça fins que surt la processó del Pregó, disposant-se en dues files.

A la ciutat es celebra una peculiar processó del Diumenge de Pasqua coneguda com de les palometes, en què es deixen anar dotze coloms blancs, en obrir-se una mena de magrana articulada, com a signe de la Resurrecció de Crist.

Venciment del Drac:
El dia de Sant Jordi, 23 d'abril, des de 1960 es celebra el Venciment del Drac, creació basada en la llegenda per la qual Pere I va conquistar Osca als musulmans amb la ajuda miraculosa del sant. És la lluita entre el bé (Sant Jordi) i el mal (drac), triomfant la bondat i la tolerància davant l'odi no mitjançant l'espasa sinó amb un ram de flors.  Aquesta celebració t molta semblança amb la festa catalana de Sant Jordi, on es regalen roses i llibres.


Poblacions agermanades

  • Tortosa (Espanya)
  • Avinyó (França)
  • Vinaròs (Espanya)

TORTOSA

Tortosa és la capital de la comarca del Baix Ebre, situada a la província de Tarragona, Catalunya (Espanya).
El municipi el constitueixen la ciutat de Tortosa i les localitats de Jesús, Bítem, Els Reguers, Campredó i Vinallop.

Informació general
Superfície 218,45 km ²
Població 34.473 hab.
Densitat 157,81 hab. / km ²
Gentilici Tortosí,-ina

Aspectes físics

La ciutat de Tortosa es troba al sud del principat de Catalunya, en el curs baix del riu Ebre i a prop de la seva desembocadura. La ciutat es troba envoltada pel massís dels Ports i per les serres de Cardó.

Del Baix Ebre, de clima mediterrani ofereix una sèrie de variacions propiciades per la presència d'àmplies extensions inundades, per l'existència d'una vegetació diversa i unes serres considerablement altes.

Tortosa té una extensió d'uns 218,45 km², bastant gran, encara que no de les més extenses de Catalunya a causa de la segregació dels pobles de la zona del Delta.

La ciutat de Tortosa va ser emplaçada en l'antiguitat a la riba esquerra del riu, encara que actualment es troba ubicada a banda i banda. A l'esquerra, hi ha l'ombra del castell de la Suda, trobem el casc antic i els eixamples, una zona d'expansió actual, amb les pedanies de Bítem i Campredó. A la seva dreta, hi ha el barri de Ferreries, també en procés de creixement, i les pedanies dels Reguers, Vinallop i l'Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús.

L'economia del municipi es caracteritza per la seva important sector primari i, sobretot, perquè és un centre comercial i de serveis de caràcter supracomarcal.


Gastronomia

La gastronomia de la regió de Tortosa és molt rica i variada, destacant entre d'altres productes els crítics i l'arròs. Al trobar-se en una zona pesquera, els productes del mar reben una gran importància dins de la seva gastronomia, com els ostrons, els musclos, el peix i el marisc de la zona.  Els dolços que s'elaboren a Tortosa i que tenen més renom són els pastissets, les garrofetes del Papa, les coquetes de Sagí i de Maria, Tortosins, Farinoses, etc.

Festes i tradicions

Dintre de les festes de Tortosa, volem destacar la del Renaixement, que centra el seu contingut en recrear històricament la ciutat de Tortosa del Segle XVI mitjançant espectacles al carrer i en edificis renaixentistes importants de la ciutat.
Les representacions impliquen tots els àmbits de l'època; els jocs, les diversions, la història de la ciutat, la gastronomia, el comerç, la indumentària, les tradicions i les cerimònies, etc. Aquestes representacions relaxen els fets històrics més importants succeïts a la ciutat de Tortosa durant l'època.

Poblacions agermanades
  • Avinyó (França)
  • Alcanyís (Espanya)
  • Vercelli (Itàlia)
  • Le Puy-en-Velay (França)
  • Tartus (Síria)

FITXES TÈCNIQUES



Val del Zafán Terra Alta Baix Ebre
Localització Entre l'estació de Valdealgorfa (Teruel) i l'estació d'Arnes-Lledó (Teruel-Tarragona).
TERUEL
Entre les estacions d'Arnes-Lledó i el Pinell de Brai.
TARRAGONA
Entre Tortosa i Benifayet.
TARRAGONA
Longitud 33,6 km 23 km 25 km
Usuaris








* Limitacions puntuals per a cadires de rodes a la Fontcalda.
Tipus de ferm Asfalt Asfalt Asfalt
Medi Natural Camps de cultiu de caràcter mediterrani; d'oliveres, ametllers i vinyes, i boscos de pinedes i matoll. Valls del Matarranya / Matarranya i Algars / Algars. Des de la Via Verda es veuen els Ports de Beseit / Ports de Beseit. Boscos de pins. Paisatge càrstic de gran bellesa: canons, cavitats. Ribera de l'Ebre
Patrimoni Cultural Esglésies, castells, jaciments arqueològics, ponts i cases senyorials, portals, presons i cases consistorials en els diferents municipis. Santuari de la Fontcalda (s. XVI). Convent de Sant Salvador d'Horta a Horta. Ermita de Sant Josep a Bot. Conjunt històric de Tortosa. Assut de Xerta.
Infraestructura Vía Verde. 2 viaductes, 4 túnels. Vía Verde condicionada. 20 túnels, 5 viaductes. Vía Verde. 19 túnels.
Com arribar Autobús Empresa ABASA des de Saragossa, Autobús Empresa HIFE i HISPANO-IGUALDINA des de Barcelona. Autobús Empresa HIFE. Tortosa:
Renfe. Mitja Distancia.
Connexions Barcelona: 206 Kms des Arnés-Lledó.
Tarragona: 111 Kms des Arnés-Lledó.
Lleida: 115 Kms des Arnés-Lledó.
Saragossa: 124 km des de Valljunquera - 159 km des Arnés-Lledó.
Teruel: 164 Kms des Valljunquera - 199 km des Arnés-Lledó.
Castelló: 190 Kms des Arnés-Lledó
València: 274 km des de Lledó.
Tarragona:
118 Kms fins Arnés-Lledó.
Barcelona:
208 Kms fins Arnés-Lledó.
Castelló de la Plana:
169 Kms fins Arnés-Lledó.
Tortosa: 90 Kms fins a Tarragona, i 120 Kms fins a Castelló de la Plana.
Comentaris
Manca il·luminació en alguns túnels per vandalisme. Es recomana l'ús de lot. consultar les condicions d'admissió de bicicletes a bord dels trens

Referències bibliogràfiques:
http://www.alcaniz.es/
http://es.wikipedia.org/wiki/Alca%C3%B1iz
http://es.wikipedia.org/wiki/Tortosa
http://www.tortosa.altanet.org
http://www.tortosaturisme.cat
http://www.tortosa.altanet.org
http://www.viasverdes-ffe.com/
http://lalalabikers.blogspot.com/2010/05/hombre-lobo-en-alcaniz.html